“Dibuixem la Mercè”

Avui al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona s’han lliurat els premis del concurs “Dibuixem la Mercè” d’aquest any:

-Primer premi de cicle inicial de primària:
 Mariona Verdeny Doñate
 
Primer premi de cicle mitjà de primària:
 Jana Zamora Llobet
Anuncis

Calendari curs 2017-2018

Inici de les classes: 12 de setembre.

Final de curs: 22 de juny.

Vacances de nadal: 23 de desembre a 7 de gener.

Vacances de setmana santa: 24 de març a 2 d’abril.

Dies de lliure elecció:

  • 7 de desembre.
  • 12 de febrer.
  • 30 d’abril.

Dates vàries:

  • 31 d’octubre Castanyada.
  • 16 de març Concert de primavera Infantil.
  • 16 de juny Festival de fi de curs de primària a les 9:30 h (canvi d’hora degut a la calor).
  • 19 de juny (o 20 si plou) obra de teatre de 4t d’ESO a les 21:30 h.

 

Calendari de reunions inici de curs

A les 19:00 h.

  • P3: 26/09/2017
  • P4: 27/09/2017
  • P5: 28/09/2017
  • 1r: 19/09/2017
  • 2n: 18/09/2017
  • 3r: 13/09/2017
  • 4t: 21/09/2017
  • 5è: 14/09/2017
  • 6è: 20/09/2017
  • 1r ESO: 27/09/2017
  • 2n ESO: 2/10/2017
  • 3r ESO: 12/09/2017
  • 4t ESO: 5/10/2017

Una escola en un barri i en una ciutat: balanç d’un curs

Ara que l’estiu ja ha arribat i que la majoria dels nostres nens i nenes estan fent vacances, és el moment de fer balanç del curs: mirar amb ulls crítics allò que s’ha fet i començar a planificar un nou curs, tot aprenent de les errades i dels encerts que hàgim pogut tenir.

És indubtable que el curs que tanquem s’ha caracteritzat pels projectes que han girat entorn de la ciutat. “La ciutat que volem” ha estat el lema que ha mogut la majoria d’aquests projectes. Els alumnes d’Infantil van escollir el nom de la classe en funció dels mitjans de transport que hi ha a la ciutat. Era el nostre primer projecte: els transport a la ciutat. Així va néixer la classe dels patinets (P3), avions (P4) i motos (P5). Els alumnes de Primària van desenvolupar activitats barrejant cursos –aquesta dinàmica l’hem heretada d’experiències de cursos anteriors de les quals n’estem molt contents. La col·laboració amb el Grup d’Investigació de la UPC que treballa la interactuació de la cultura arquitectònica amb la cultura de la infància dirigit pel doctor Josep Muntañola ha estat una de les fites importants del nostre projecte de ciutat.

Aquí voldríem remarcar un dels objectius que tenim com a Escola: la col·laboració amb altres entitats –en aquest cas la Universitat- per tal d’avançar en els processos d’aprenentatge dels nostres alumnes. Coincidim amb la valoració que en fa el mateix equip de la Universitat: Els tallers experimentals amb nens motiven, per una banda, els estudiants d’arquitectura a tenir present aquest sector de la població en el seu ofici i, per altra, als mateixos nens a conèixer la seva ciutat i l’arquitectura que els envolta.

També a Primària ha estat molt important el treball que vam fer amb la Clara Nubiola –mare de l’Escola i autora del llibre “Los cuentos de Ninots”- i que va constituir un gruix important del Projecte Ciutat. Aprofitem també per valorar molt positivament la implicació de les famílies amb l’Escola. La Clara Nubiola n’és un exemple, però em podríem citar molts d’altres, sobretot a Infantil on hi ha hagut una veritable explosió d’activitats organitzades amb la participació de les famílies. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

A Secundària, el Treball de Síntesi s’ha centrat en un aspecte més puntual de la nostra ciutat: l’impacte del turisme a Barcelona. Hem tornat a treballar barrejats per cursos i hem analitzat amb profunditat com el turisme afecta la nostra ciutat i, sobretot, el nostre barri. Conferències, elaboració de souvenirs crítics, entrevistes amb diferents sectors relacionats amb l’activitat turística…van ser els prolegòmens d’una setmana que es va cloure amb un joc de rol on els nois i noies van haver de defensar el paper que els havia tocat entre tots els agents que participen del fenomen del turisme.

Com no podia ser d’altra manera, el Carnestoltes i la Festa de final de curs van tenir la ciutat com a leitmotiv . Allà vam poder observar la ciutat que volen els nostres alumnes i cal que els fem cas. Com sovint han demostrat, tenen més criteri del que ens pensem. Tenen les idees molt clares i són molt crítics. Educadors, famílies, polítics… prenem-ne nota!

Acabem. No parlarem aquí de les propostes que ens han fet els nostres alumnes. Les coneixeu de sobres i, si per cas, parleu amb ells. Volem acabar reflexionant sobre el paper que la nostra escola juga al barri –la Dreta de l’Eixample– i a Barcelona. Els projectes d’enguany ens han ajudat a entendre que, sota un punt de vista escolar, formem part d’un barri del qual n’estem orgullosos; un barri amb una problemàtica concreta de la qual ens en fem càrrec i volem ser partícips en la seva resolució; una ciutat de la qual n’estem orgullosos també i que ens agrada que formi part del nostre projecte educatiu.

L’Escola Santa Anna vol ser una escola oberta al barri i a la ciutat de Barcelona i per això estem molt contents que, cara al curs vinent –com podeu comprovar ja estem pensant en el futur-, l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample hagi demanat la nostra col·laboració per tal d’organitzar actes conjuntament amb ells. Us n’anirem informant.

Bon estiu a tothom!

Plaça accessible a Betevé

Al programa Codi de Barris de Betevé va sortir un reportatge sobre Fort Pienc on la Mònica i diversos alumnes de P3 explicaven el seu projecte de plaça accessible.

Ho podeu veure a l’enllaç anterior, concretament, al minut 53.

El bon doctor de Neil Simon

Escollir una obra per representar a final de curs no és fàcil. Amb els de 4t d’ESO teníem un parell de coses clares: no havia de ser avorrida, ni massa llarga. Dos criteris sensats, als quals jo afegia que tothom hi havia de participar, d’alguna manera o altra. Des de l’inici havia pensat en Txékhov, per aquella ironia que sempre arrossega una lliçó d’humanitat. Concretament, volia fer les peces còmiques breus, poc conegudes. Però aquestes peces, traduïdes per Joan Oliver, eren, tot i així, massa llargues, i hi intervenien pocs personatges. Llavors va començar una cursa contra-rellotge per buscar una obra que complís els criteris que ens havíem marcat. Shakespeare? Molière? Pirandello? Thornton Wilder? Woody Allen? Karl Valentin? Plaute? Oscar Wilde? Frank Wedekind? Ens anàvem apropant a la data que m’havia marcat com a límit per escollir l’obra. Els de 4t marxarien de viatge de final de curs i no sabrien encara què faríem. Ells aguantaven estoicament, i jo m’anava desesperant en veure que no trobava exactament allò que volia.

Una trucada d’emergència a la Rosa Vila ho va solucionar tot, al darrer segon: “Hi ha una obra esplèndida d’un dramaturg nord-americà, Neil Simon, que s’inspira en peces breus de Txékhov. Es titula El bon doctor. És un homenatge a Txékhov. Jo la vaig fer com a taller de final de carrera, i després vam fer temporada al teatre Regina i gira per Catalunya. La tinc a l’ordinador, en un Word.”

Aquell mateix vespre, la Rosa m’enviava l’obra, jo la llegia i… ja teníem obra! Ironies de la vida: Txékhov tornava a aparèixer, amb un gir inesperat, al final del camí. Havia de ser ell! Txékhov, de la mà d’un escriptor nord-americà, en format de petites càpsules. Sorprenent. Però tot anava encaixant.

De seguida vam repartir els papers, vam llegir l’obra i vam començar els assajos. La Rosa ens va ajudar a aprendre a llegir teatre, a interpretar les paraules a través de la pell. Lliçó d’humilitat per a un profe de llengua i de literatura que pensava que la paraula ho era tot. Només n’era l’espina. Perquè la paraula s’ha d’encarnar. Això és el teatre.

Després vam escollir els decorats i el vestuari. Es va optar per una escenografia elegant, un fons negre amb petits marcs daurats, representatius de les escenes breus, dels «quadres» que formaven l’obra.

Malgrat que a l’obra intervenien molts personatges, alguns alumnes no van tenir gaire paper. Però d’ells ha depès molta feina invisible, desagraïda, però crucial.

Cadascú s’endurà un record diferent d’aquesta experiència, però l’èxit el podem calcular per l’alegria un cop acabada l’obra, aquella alegria que surt dels ulls i que no enganya. I que veus també en la cara dels altres. La transmissió d’una felicitat compartida. Tot queda capgirat per un moment, que s’allarga durant uns quants dies, que dura i durarà potser en la memòria de cadascú.

Gràcies a tots els alumnes de 4t d’ESO per fer-ho possible, i a totes les persones que, en un moment o altre, ens heu ajudat.

Martí March

DSCN7293 (1)

Obra de teatre dels alumnes de 4t d’ESO

Dimecres 14 de juny a les 21:30 h.