L’Associació Amics Santa Anna, recorda la Muriel

El 23 de febrer de 2012 l’Escola Santa Anna va acollir la Muriel Casals. Els Amics de Santa Anna van organitzar la xerrada que ella mateixa va proposar de titular ‘Tenir un país per salvar una llengua’. La xerrada i el diàleg posterior van servir per mostrar el millor d’una Muriel d’aparença fràgil i pensament robust.

Muriel Casals forma part de la saviesa i el coneixement d’aquest país. I en forma part perquè va saber trobar respostes evidents a qüestions complexes. Com aquell 29 de juny de 2013 en què ens va mirar els ulls i va dir: “No som aquí per buscar un somni. Nosaltres som el somni.

A l’hora d’acomiadar-la hem volgut recordar aquella xerrada a l’escola amb algunes de les reflexions que vam poder escoltar i que avui són plenament vigents.

Elogi de la política participada: ”Sovint ens preguntem com és que Catalunya existeix després de tres segles de repressió política, social i cultural. Doncs hi som perquè sempre ha existit una societat tenaç i tossuda que té molt clar que vol sobreviure. Un poble que no ha tingut Estat està molt més preparat per la vida cívica que no pas per la vida política. I això no és bo perquè la vida política és necessària. El més positiu del moment actual és que el civisme i la política s’han trobat i van de bracet. Per això ara va de veres: el poble ho demana, sorgeix la demanda des de baix, i el poder polític hi encaixa i vol que es faci realitat. La comunió entre el món polític i societat civil fa que aquest procés de transició nacional sigui imparable.”

El valor d’una societat diversa: “Som fets de barreja. Tots tenim algun parent que no parla català. A bona part de les famílies catalanes hi ha barreja de llengües, sobretot del castellà però també d’altres llengües. El fet de no haver pogut viure amb normalitat la pròpia diversitat ens ha fet molt respectuosos amb la diversitat dels altres. En una Catalunya independent poden passar moltes coses però el que segur que no passarà mai és que algú pateixi per tenir una identitat diferent. Mai violentarem la identitat d’algú altre perquè sabem com es pateix i com n’és d’injusta aquesta discriminació.”

El veïnatge amb Espanya: “Penso que els vincles emocionals amb l’Estat espanyol són enormement positius. Que una part de la població tingui lligams sentimentals forts amb el país veí –vincles de sang, econòmics, comercials, territorials…- és una bona oportunitat. Els Estats són responsables de garantir un bon veïnatge amb les nacions que els envolten i res millor per mantenir i promocionar aquests lligams sentimentals per tal que això sigui possible. Pels catalans serà un actiu però també ho serà pels espanyols perquè els permetrà relaxar-se. Ara els neguiteja escoltar les nostres reivindicacions lingüístiques i culturals però quan siguem veïns ho normalitzaran com ho entenem amb qualsevol altre Estat amb una llengua i una cultura pròpies. Tindrem la mateixa relació de simpatia que tenen ara els espanyols amb els portuguesos que van fer aquest pas fa quatre segles.”

Procés constituent: “Hi ha una enorme energia positiva al si de la societat catalana que vol pensar i repensar com serà el futur Estat català i això és molt positiu perquè ens garanteix un procés de constitució molt participatiu, d’una alta qualitat democràtica.”

La casa comuna europea: “Europa està en construcció –com ho està Catalunya- i per convertir-se en una pàtria comuna per als europeus necessita resoldre democràticament els reptes polítics que té plantejats. Un d’aquests reptes és Catalunya i aquesta repte ens acosta a Europa. Hi serem per ajudar-los i per ajudar-nos”.

El diàleg i la negociació: “Aviat estarem immersos en un procés complex de negociació amb l’Estat espanyol. No ens aixecarem un dia i Catalunya serà independent. Hi haurà un procés de negociació que probablement requerirà la presència d’àrbitres internacionals. Quan anunciem i haguem fet el gest polític d’allò que volem ser caldrà aquest arbitratge. Haurem de negociar com ens repartim els béns, les obligacions… M’agrada pensar que serà l’inici d’una relació d’amistat amb Espanya.”

Com viure aquest moment: “No totes les generacions tenen la sort de viure un moment tan exaltant com és la constitució d’un nou país. Tenim la responsabilitat i la oportunitat de fer-ho bé en homenatge a totes aquelles persones que van ser la nostra resistència en moments molts durs i que no han pogut arribar fins aquí. Som aquí perquè grups de resistents enormement valents i tenaços van decidir continuar la seva feina després de la guerra espanyola, durant tota la dictadura, durant els anys durs de la incipient democràcia espanyola, i molt abans, durant tres-cents anys. Fins ara. Ho hem de viure amb aquesta il·lusió i també amb aquesta responsabilitat.”

Francesc de Dalmases

412281_465132176847225_1884265792_o (1)

Els comentaris estan tancats.