Una escola en un barri i en una ciutat: balanç d’un curs

Ara que l’estiu ja ha arribat i que la majoria dels nostres nens i nenes estan fent vacances, és el moment de fer balanç del curs: mirar amb ulls crítics allò que s’ha fet i començar a planificar un nou curs, tot aprenent de les errades i dels encerts que hàgim pogut tenir.

És indubtable que el curs que tanquem s’ha caracteritzat pels projectes que han girat entorn de la ciutat. “La ciutat que volem” ha estat el lema que ha mogut la majoria d’aquests projectes. Els alumnes d’Infantil van escollir el nom de la classe en funció dels mitjans de transport que hi ha a la ciutat. Era el nostre primer projecte: els transport a la ciutat. Així va néixer la classe dels patinets (P3), avions (P4) i motos (P5). Els alumnes de Primària van desenvolupar activitats barrejant cursos –aquesta dinàmica l’hem heretada d’experiències de cursos anteriors de les quals n’estem molt contents. La col·laboració amb el Grup d’Investigació de la UPC que treballa la interactuació de la cultura arquitectònica amb la cultura de la infància dirigit pel doctor Josep Muntañola ha estat una de les fites importants del nostre projecte de ciutat.

Aquí voldríem remarcar un dels objectius que tenim com a Escola: la col·laboració amb altres entitats –en aquest cas la Universitat- per tal d’avançar en els processos d’aprenentatge dels nostres alumnes. Coincidim amb la valoració que en fa el mateix equip de la Universitat: Els tallers experimentals amb nens motiven, per una banda, els estudiants d’arquitectura a tenir present aquest sector de la població en el seu ofici i, per altra, als mateixos nens a conèixer la seva ciutat i l’arquitectura que els envolta.

També a Primària ha estat molt important el treball que vam fer amb la Clara Nubiola –mare de l’Escola i autora del llibre “Los cuentos de Ninots”- i que va constituir un gruix important del Projecte Ciutat. Aprofitem també per valorar molt positivament la implicació de les famílies amb l’Escola. La Clara Nubiola n’és un exemple, però em podríem citar molts d’altres, sobretot a Infantil on hi ha hagut una veritable explosió d’activitats organitzades amb la participació de les famílies. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

A Secundària, el Treball de Síntesi s’ha centrat en un aspecte més puntual de la nostra ciutat: l’impacte del turisme a Barcelona. Hem tornat a treballar barrejats per cursos i hem analitzat amb profunditat com el turisme afecta la nostra ciutat i, sobretot, el nostre barri. Conferències, elaboració de souvenirs crítics, entrevistes amb diferents sectors relacionats amb l’activitat turística…van ser els prolegòmens d’una setmana que es va cloure amb un joc de rol on els nois i noies van haver de defensar el paper que els havia tocat entre tots els agents que participen del fenomen del turisme.

Com no podia ser d’altra manera, el Carnestoltes i la Festa de final de curs van tenir la ciutat com a leitmotiv . Allà vam poder observar la ciutat que volen els nostres alumnes i cal que els fem cas. Com sovint han demostrat, tenen més criteri del que ens pensem. Tenen les idees molt clares i són molt crítics. Educadors, famílies, polítics… prenem-ne nota!

Acabem. No parlarem aquí de les propostes que ens han fet els nostres alumnes. Les coneixeu de sobres i, si per cas, parleu amb ells. Volem acabar reflexionant sobre el paper que la nostra escola juga al barri –la Dreta de l’Eixample– i a Barcelona. Els projectes d’enguany ens han ajudat a entendre que, sota un punt de vista escolar, formem part d’un barri del qual n’estem orgullosos; un barri amb una problemàtica concreta de la qual ens en fem càrrec i volem ser partícips en la seva resolució; una ciutat de la qual n’estem orgullosos també i que ens agrada que formi part del nostre projecte educatiu.

L’Escola Santa Anna vol ser una escola oberta al barri i a la ciutat de Barcelona i per això estem molt contents que, cara al curs vinent –com podeu comprovar ja estem pensant en el futur-, l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample hagi demanat la nostra col·laboració per tal d’organitzar actes conjuntament amb ells. Us n’anirem informant.

Bon estiu a tothom!

Anuncis

Plaça accessible a Betevé

Al programa Codi de Barris de Betevé va sortir un reportatge sobre Fort Pienc on la Mònica i diversos alumnes de P3 explicaven el seu projecte de plaça accessible.

Ho podeu veure a l’enllaç anterior, concretament, al minut 53.

El bon doctor de Neil Simon

Escollir una obra per representar a final de curs no és fàcil. Amb els de 4t d’ESO teníem un parell de coses clares: no havia de ser avorrida, ni massa llarga. Dos criteris sensats, als quals jo afegia que tothom hi havia de participar, d’alguna manera o altra. Des de l’inici havia pensat en Txékhov, per aquella ironia que sempre arrossega una lliçó d’humanitat. Concretament, volia fer les peces còmiques breus, poc conegudes. Però aquestes peces, traduïdes per Joan Oliver, eren, tot i així, massa llargues, i hi intervenien pocs personatges. Llavors va començar una cursa contra-rellotge per buscar una obra que complís els criteris que ens havíem marcat. Shakespeare? Molière? Pirandello? Thornton Wilder? Woody Allen? Karl Valentin? Plaute? Oscar Wilde? Frank Wedekind? Ens anàvem apropant a la data que m’havia marcat com a límit per escollir l’obra. Els de 4t marxarien de viatge de final de curs i no sabrien encara què faríem. Ells aguantaven estoicament, i jo m’anava desesperant en veure que no trobava exactament allò que volia.

Una trucada d’emergència a la Rosa Vila ho va solucionar tot, al darrer segon: “Hi ha una obra esplèndida d’un dramaturg nord-americà, Neil Simon, que s’inspira en peces breus de Txékhov. Es titula El bon doctor. És un homenatge a Txékhov. Jo la vaig fer com a taller de final de carrera, i després vam fer temporada al teatre Regina i gira per Catalunya. La tinc a l’ordinador, en un Word.”

Aquell mateix vespre, la Rosa m’enviava l’obra, jo la llegia i… ja teníem obra! Ironies de la vida: Txékhov tornava a aparèixer, amb un gir inesperat, al final del camí. Havia de ser ell! Txékhov, de la mà d’un escriptor nord-americà, en format de petites càpsules. Sorprenent. Però tot anava encaixant.

De seguida vam repartir els papers, vam llegir l’obra i vam començar els assajos. La Rosa ens va ajudar a aprendre a llegir teatre, a interpretar les paraules a través de la pell. Lliçó d’humilitat per a un profe de llengua i de literatura que pensava que la paraula ho era tot. Només n’era l’espina. Perquè la paraula s’ha d’encarnar. Això és el teatre.

Després vam escollir els decorats i el vestuari. Es va optar per una escenografia elegant, un fons negre amb petits marcs daurats, representatius de les escenes breus, dels «quadres» que formaven l’obra.

Malgrat que a l’obra intervenien molts personatges, alguns alumnes no van tenir gaire paper. Però d’ells ha depès molta feina invisible, desagraïda, però crucial.

Cadascú s’endurà un record diferent d’aquesta experiència, però l’èxit el podem calcular per l’alegria un cop acabada l’obra, aquella alegria que surt dels ulls i que no enganya. I que veus també en la cara dels altres. La transmissió d’una felicitat compartida. Tot queda capgirat per un moment, que s’allarga durant uns quants dies, que dura i durarà potser en la memòria de cadascú.

Gràcies a tots els alumnes de 4t d’ESO per fer-ho possible, i a totes les persones que, en un moment o altre, ens heu ajudat.

Martí March

DSCN7293 (1)

Obra de teatre dels alumnes de 4t d’ESO

Dimecres 14 de juny a les 21:30 h.

Festa de final de curs Infantil i Primària

Festa de final de curs Infantil i Primària: 10 de juny.

Recordant la Montserrat Fort

La nostra és una escola que ja comença a tenir una certa història. Un centre que va néixer l’any 1953, en uns anys molt difícils, vol dir que és un centre que ha vist passar moltes persones. Per Santa Anna han passat molts nens i nenes, moltes famílies, molts professors i mestres, molt personal d’administració, molts monitors, personal de neteja i cuina, molts ajudants i acompanyants…

unnamed

Si a les persones que formen el Santa Anna actual els preguntéssim per la Montserrat Fort, segurament ens respondrien que no saben qui era. Cap dels nens i nenes que hi ha avui a l’Escola l’han tinguda, però per a moltes generacions i generacions de “santaanneros” la Montserrat Fort era tota una institució. Durant molts anys, la Montserrat Fort era el primer contacte amb Santa Anna. Era la mestra de P3, la parvulista; aquella persona que parlava amb accent empordanès als nens i nenes que acabaven d’entrar a l’Escola i que a vegades aconseguia encomanar-los-el; la que tenia fama d’educar també els pares fent-los observacions sobre aquelles coses que ella creia que no feien bé amb els seus fills; la que presenciava com els nens evolucionaven en l’elaboració de les boles de sorra fina i que els explicava per primer cop què era i què significava la ratlla groga; la que lliurava els primers àlbums a les famílies i la que tenia el privilegi de ser la primera a descobrir l’evolució dels infants.

Avui ens ha arribat la notícia de la seva mort. Us ho volem fer saber. Segurament en algun racó de la memòria d’aquell infant, que avui ja és un home o una dona, reapareixerà la imatge d’aquella dona menuda, de cabell curt, amb ulleres gruixudes i que parlava amb veu molt alta degut a la seva incipient sordesa. Gràcies Montserrat per tota la feina que vas fer amb nosaltres.

IMG-20170518-WA0000

2n d’ESO ha participat a les proves Cangur

Enguany l’Escola ha participat per primer cop a les proves Cangur, organitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques, amb els alumnes de 2n d’ESO. L’experiència ha estat molt satisfactòria. Participar en un esdeveniment que abasta alumnes de tot Catalunya i que són una mena de Jocs Florals de l’àmbit matemàtic no només ens complau sinó que per nosaltres és una innovació que ens obre les portes a una nova manera de veure les matemàtiques. De ben segur que l’any vinent repetirem i ampliarem l’experiència.

En l’edició actual han participat uns dinou mil alumnes de 2n d’ESO de tot Catalunya. Ens plau informar-vos que entre els cent primers hi figuren tres alumnes del nostre centre. Donem l’enhorabona a la Caterina Llauradó –número 12-, la Laia Capellà –la 23- i el Damià Porter –el 52. Són uns resultats excel·lents. També estem molt contents amb la resta del grup. S’han pres les proves amb molta seriositat, majoritàriament van gaudir fent-les i els resultats globals han sigut molt bons: més de la meitat de la classe es troba entre el 25% de les puntuacions més altes.

Si voleu veure algun dels problemes que van haver de resoldre, aquí teniu un parell d’exemples:

Captura de pantalla 2017-04-28 a les 13.00.34Captura de pantalla 2017-04-28 a les 13.00.13novaportada

En cas que volgueu consultar el 5% de les millors puntuacions de la prova a Catalunya, cliqueu aquí.